Tere, mercès per El Salt de la Reina Mora, quan l'any...devia ser 1962, ho vaig descobrir per primera vegada, el pantà no existia i tot era molt més feréstec.En el poble no hi vivia ningú, les cases -que jo recordi-deshabitades...encara és podia sentir l'eco del crit de la reina, mentre s'estimbava per el cingle i dues àligues, penjades del cel s'ho miraven, amb ulls esglaiats... Aaaaah...
Hola Tere, FElicitats per les teues fotos: quina meravella!!!. T'he conegut a través de l'Anton i ara estic "xafardejant" per dins al teu. Ho aniré fent de quant en quant.
Carai el Carles, jo ja ho he visitat amb més gent i alberg inclòs....i l'aaaaaaaaaaahh va ser de soroll i gent!!! a reveure i endavant mariona
Gràcies, Tere, per aquest regal. Sols diré que hi he estat una vegada i m'agradà molt. Ja el Carles ens ha dit molt. I m'alegra que la Mariona hagi passat per aquí. Ella és modesta, si et ve de gust mira el seu album Picassa, n'hi ha de tot el mon i dels voltant./ Com que hi ha amistad, uso de tant en tant fotos de la Mariona.Avui estic més per agraïment. Anton.
7 comentaris:
Tere, mercès per El Salt de la Reina
Mora, quan l'any...devia ser 1962, ho
vaig descobrir per primera vegada, el pantà no existia i tot era molt
més feréstec.En el poble no hi vivia
ningú, les cases -que jo recordi-deshabitades...encara és podia sentir
l'eco del crit de la reina, mentre
s'estimbava per el cingle i dues àligues, penjades del cel s'ho miraven, amb ulls esglaiats...
Aaaaah...
MOLT BE CARLES....M'HO HE ARRIBAT A IMAGINAR....CARAM QUINA ANGOIXA...
Menuda explicacion nos a dejado Carles. Supongo, si no estoy confundido, que es Sau. Parece el camino que va al Monastir... no?
Saludos.
T'equivoques, Albert. Es a Siurana, Siurana de Prades, a la comarca del Priorat, i al fons es veu el pantà de Siurana.
Hola Tere, FElicitats per les teues fotos: quina meravella!!!.
T'he conegut a través de l'Anton i ara estic "xafardejant" per dins al teu.
Ho aniré fent de quant en quant.
Carai el Carles, jo ja ho he visitat amb més gent i alberg inclòs....i l'aaaaaaaaaaahh va ser de soroll i gent!!!
a reveure i endavant
mariona
Gràcies, Tere, per aquest regal.
Sols diré que hi he estat una vegada i m'agradà molt. Ja el Carles ens ha dit molt. I m'alegra que la Mariona hagi passat per aquí. Ella és modesta, si et ve de gust mira el seu album Picassa, n'hi ha de tot el mon i dels voltant./ Com que hi ha amistad, uso de tant en tant fotos de la Mariona.Avui estic més per agraïment. Anton.
un lloc mític
Publica un comentari a l'entrada