Tere, confirmat, tu vas ser alumna de la meva dona i companya dels meus fills. Jo a Siurana i vaig anar des de Castillejos amb un fusell a l'esquena tot i escoltant per ràdio, una final de la Copa Davis a Austràlia, defensant l'embat dels moros, que volien segrestar a la Princesa Leticia d'aquells temps. Al final van guanyar els serrahins, que de fet eren els bons, la princesa va agafar un cavall i es va precipitar a l'abisme, tot deixant una petjada de la peulla del seu cavall a la pedra de Siurana. Ara, no sé ben bé, si va anar així fa tant de temps que la memòria em falla...
7 comentaris:
Ei Tere! Quin tractament més canyero. A mi m'encanta.
sembla que la iaia m'explica un conte fantàstic.una meravella,com t'ho fas?7 Ja pots continuar, Anton.
Tere, confirmat, tu vas ser alumna
de la meva dona i companya dels meus fills.
Jo a Siurana i vaig anar des de Castillejos amb un fusell a l'esquena tot i escoltant per ràdio, una final de la Copa Davis a Austràlia, defensant l'embat dels moros, que volien segrestar a la Princesa Leticia d'aquells temps.
Al final van guanyar els serrahins,
que de fet eren els bons, la princesa va agafar un cavall i es va precipitar a l'abisme, tot deixant una petjada de la peulla
del seu cavall a la pedra de Siurana.
Ara, no sé ben bé, si va anar així
fa tant de temps que la memòria em falla...
Demà et posaré "El salt de la reina mora", Carles. Per que recordis veeeeeeelllls temps.
Què guapa!!!
Maravillosa!
la foto arriba a transportarte...
molt wapa.
Publica un comentari a l'entrada