22/11/08

SIURANA ll

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Ei Tere! Quin tractament més canyero. A mi m'encanta.

rebaixes ha dit...

sembla que la iaia m'explica un conte fantàstic.una meravella,com t'ho fas?7 Ja pots continuar, Anton.

Carles Casanovas ha dit...

Tere, confirmat, tu vas ser alumna
de la meva dona i companya dels meus fills.
Jo a Siurana i vaig anar des de Castillejos amb un fusell a l'esquena tot i escoltant per ràdio, una final de la Copa Davis a Austràlia, defensant l'embat dels moros, que volien segrestar a la Princesa Leticia d'aquells temps.
Al final van guanyar els serrahins,
que de fet eren els bons, la princesa va agafar un cavall i es va precipitar a l'abisme, tot deixant una petjada de la peulla
del seu cavall a la pedra de Siurana.
Ara, no sé ben bé, si va anar així
fa tant de temps que la memòria em falla...

Tere Balañà Fotografia ha dit...

Demà et posaré "El salt de la reina mora", Carles. Per que recordis veeeeeeelllls temps.

Magda ha dit...

Què guapa!!!

Anònim ha dit...

Maravillosa!

JOFASA1 ha dit...

la foto arriba a transportarte...
molt wapa.